Un bon estiu!

Hola!
Vaig a començar aquest blog presentant-me, sóc Núria Garcia, estudie en l'institut la plana i estem fent aquest blog per a l'assignatura de TMI. 

Bueno, per a començar vaig a parlar-vos del meu estiu.
Supose que, bàsicament, haurà sigut com el de la majoria de la gent, es resumeix en festes, platja, piscina, amics i sol.

El primer mes el vaig pasar estudiant, perque havia suspes un parell d'assignatures i les tenia que aprovar en els exàmens de Juliol. Pero no tot va ser estudiar, per les tardes quedava sempre amb les amigues i amics i anavem a la platja o a prendre alguna cosa pel poble.

Quan vaig acabar els exàmens ja va començar el meu estiu de veritat, el dia 10 de Juliol vaig anar a Vielha, un poblet molt bonic dels Pirineus catalans acumpleanysmb la meva cosina i una amiga. Vam dormir en un hotel que ens va agradar molt. Tots els dies vam fer alguna cosa especial pel mati. El primer dia vam anar a visitar un poble de França, ja que estava al costat.
El segon, vam anar a fer Ràfting, jo meu vaig passar molt be, pero l'aigua del riu estava congelada i quan el monitor ens va tirar a l'aigua jo ho vaig passar malament perquè tenia molt de fred. Bueno, aixo la primera vegada, perque les altres ja vaig entrar en calor i no vaig tenir fred.
Els altres dies que vam estar a Vielha vam a fer escalada per la Via Ferrata, una muntanya que esta preparada per aixó, també vam muntar a caball durant tres hores i vam anar a fer una excursió per les muntanyes properes a la hipica.
A mi aquest viatge hem va agradar molt.cumpleanys

El mes de agost el vaig passar en Camprodon, un poble que esta també al Pirineu català, en el que jo tinc una casa. Es un poble molt bonic pero jo haguera preferit quedarme a Castelló tot el mes.

El dia 13 d'agost que es el meu aniversari vam estar en Llucena, un poble, ja per la zona de Castelló. El vaig passar amb Roser, Maria i Estels, unes molt bones amigues i també amb Luis i Javi.
Vam anar a dinar a un bar i després, com feia molta calor, vam decidir anar a banyar-mos a la Badina. Ho teníem tot preparat i quan estàvem a punt de marxar, hem vaig donar conter que no recordava com s'arribava al riu. Estàvem a la plaça del poble i jo no sabia cap on havia de anar, vam tenir sort que hem vaig trobar a una amiga del poble i li vaig preguntar com podíem arribar. Ens va explicar com anar i vam seguir les seves indicacions fins que ja no ens anrrecordavem de com ens havia dit que teniem que anar i estavem a mig cami, pel mig de la muntanya, sense saber per quin camí tirar. Al final vam aconseguir arribar i ens vam banyar, després d'això vam tornar al poble i vam anar a prendre alguna cosa i a sopar. Quan el bou embolat es va acabar, tots van marxar cap a casa. 

Bueno, basicament, aquestos dies eren els únics que volia contar en aquest blog.
Ja coneixeu alguna cosa de mi !